Cerca
Ara es mostren els documents 1-80 de 179
"La delicadesa de pensar" i "un coixí de dubtes"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
"La delicadeza del pensar" y "una almohada de dudas"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
"Moving objects" Who moves whom? Who moves what?
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>Moving objects is a performative practice that I have been developing for four years in different contexts. Through a simple proposal (or action score), participants move objects that were already in a space. In silence, the landscape changes and the action of moving objects reverses its logic: who moves whom? The gesture ceases to be utilitarian and becomes the result of listening and deciding; it becomes the primary gesture of creation and, invoking Simone Weil’s concept, of decreation.</p>
<p>No mere body as an object, nor mere figuration of the object. Moving objects calls into question the relationships between objects and bodies, between figuration and abstraction, eroding these dichotomies, revealing relations of continuity, contagion, mimicry, absorption and chiasm between bodies and objects. In this intertwining and blurring of body and object positions, a performative critique of the categories of subject and object as well as the very structure of representation becomes apparent.</p>
<p>In this lecture I propose to reflect on certain events that have taken place in the unfolding of this practice (a practice that may find parallels with the spontaneous practices of social and political protest, as well as with playing, or certain rituals), which highlight transfigurative relationships between bodies and objects, potentials for transformation of the common space and its collective meaning and that allow critical ex-ploration of dialectics between what we look at and what looks at us, what we touch and what touches us, what we move and what moves us.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
<p>Moving objects es una práctica performativa que llevo desarrollando desde hace cuatro años en diferentes contextos. A través de una sencilla propuesta (o, si se prefiere, partitura de acción), los participantes cambian de lugar los objetos que ya estaban en el espacio. En silencio, el paisaje se va modificando y la acción de mover objetos revierte su lógica: ¿quién mueve a quién? El gesto deja de ser utilitario y pasa a ser fruto de una escucha y una decisión, pasa a ser gesto primario de creación e, invocando el concepto de Simone Weil, de decreación.</p> <p>Ni mero cuerpo como objeto, ni simple figuración del objeto. Moving objects pone en cuestión las relaciones entre objetos y cuerpos, entre figuración y abstracción, erosionando estas dicotomías, revelando relaciones de continuidad, contagio, mimetización, absorción y quiasmo entre cuerpos y objetos.</p> <p>En este artículo propongo reflexionar sobre ciertos acontecimientos que han tenido lugar en el despliegue de esta práctica (que puede encontrar paralelismos con las prácticas espontáneas de protesta social y política, así como con el jugar, o ciertos rituales), que ponen de relieve relaciones transfiguradoras entre cuerpos y objetos, potencialidades de transformación del espacio común y de su significado colectivo y que permiten la exploración crítica de la dialéctica entre lo que miramos y lo que nos mira, lo que tocamos y lo que nos toca, lo que movemos y lo que nos mueve.</p>...
Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>The article focuses on four cases in the area of Barcelona of arts buildings and facilities with a theatre auditorium, which in the last twenty years have recycled and restored former cultural centres and association ...
Alain Platel, de Because I Sing (2001) à C(H)OEURS (2012). Une approche allégorique du choeur
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Alain Platel fonde Les Ballets C de la B, à Gand (Belgique), en 1984, avec des proches. Il acquiert peu à peu une pratique autodidacte de la chorégraphie, créant une forme de « danse bâtarde » qui contribue de manière ...
Algunes qüestions sobre la relació de Fabià Puigserver amb Polònia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>Quan es parla de la trajectòria vital i artística de Fabià Puigserver indefectiblement es fa referència a la seva experiència i a la seva formació com escenògraf a Polònia, on visqué i s’educà entre 1951 i 1959. Segons ...
Ambos lados: deconstructing identity, performing memory
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Project Barca’s central research question – how can embodied personal and collective memories be shaped into new architectures of identity and belonging in the form of innovative performance works that speak to wider ...
Antinòmies al teatre realista d’avui: una crítica des de la perspectiva d’una teoria sobre l’afectivitat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Segons el llibre de recent publicació Lob des Realismus (Elogi del realisme) de Bernd Stegemann, el teatre postdramàtic ha caigut en el parany de posicions postestructuralistes i postmodernes i malauradament no ha aconseguit ...
Anys 2010 i 2011: Ressenyes de llibres i textos teatrals
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Apologia de la por: el rei Lear de Calixto Bieito
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, ...
Artes Vivas: definición, polémicas y ejemplos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
El artículo revisa el concepto de Artes Vivas en el ámbito de las artes escénicas en España y se interroga sobre qué tipo de manifestaciones artísticas podría abarcar el término Artes Vivas. La relevancia de este artículo ...
Autobiografía e identidad. La práctica artística como investigación
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
<p>¿Cuáles son los aspectos identitarios, culturales y personales, que más influyen en la creación escénica actual? ¿Cómo se configuran ciertas marcas de identidad en una puesta en escena y cómo las percibe el público? ...
Años 2010 y 2011: reseñas de libros y textos teatrales
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Biobibliografia de Jaume Melendres i Inglès
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Caminar de nou pel passat: reconstrucció històrica i innovació escènica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
El títol d’aquest treball ens vol projectar cap al fet d’observar el passat amb uns altres ulls: el passat com a font per generar una nova creació escènica. És a dir, l’antiguitat com a contingut, com a quotidianitat del ...
Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona ...
Col·laboren en aquest número
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Contemporary Theatricalities between the Private Space and the Public Space. The Experience of What Is "Unheimlich"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>The relationship between the private and public dimensions is one of the main pillars of the discourse on the performing arts. The architectonic space of theatre dialogues with the urban space in which it is located and ...
Current problems in British Playwriting
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Dansa digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Danza digital
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
De camí cap a «Andreas»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Accés obert
<p><strong></strong>This paper explores the stages that structured Andreas, Jonathan Châtel’s rewriting of The Road to Damascus by August Strindberg. Based on the questioning of the uncertain identity of the character of the Stranger, the task of rewriting revolves around key themes: the dream of changing lives, the desire to disappear, the dizziness of madness. Andreas, a labyrinthine dream play in dialogue with the Strindberg path, has also been a meditation on the act of writing and the role of the maternal figure in creation. </p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
<p>Aquesta comunicació ressegueix les etapes que van estructurar Andreas, reescriptura de Jonathan Châtel del Camí de Damasc d’August Strindberg. A partir del qüestionament sobre la identitat incerta del personatge del Desconegut, el treball de reescriptura es fonamenta al voltant de temes essencials: el somni de canviar de vida, el desig de desaparèixer, el vertigen de la bogeria. Andreas, joc de somni laberíntic en diàleg amb el camí stringberià, també ha resultat ser una meditació sobre l'acte d'escriure i el rol de la figura materna en la creació.</p>...
Defender «El derecho del inventor, tanto en ciencias como en arte»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
A lo largo del siglo xx y hasta la actualidad, la noción de laboratorio teatral concentra la necesidad de un espacio-tiempo propicio para una búsqueda artística no ligada al imperativo de la producción. Esto es a la vez ...
Dramaturgia del espectador en la performance intermedial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Este artículo ofrece un acercamiento conceptual a la figura del espectador dentro de la performance intermedial. La condición ontológica de las artes en vivo y el medio digital pueden ser similares. A diferencia de otras ...
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Explicació dels continguts del número doble 39-40 i explicació de la situació actual de la revista
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Accés obert
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
Editorial (castellano)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Editorial (English)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Editorial in english
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
El Congrés de la IFTR/FIRT a Barcelona: la contribució de l’Institut del Teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Vol. 0, Núm. 41-42
Accés obert
El cos passa, la dansa queda
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
El credo poético como sistema de reflexión autónoma acerca de los procesos de creación escénica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
<p>En el presente trabajo introducimos la categoría de credo poético que hemos elaborado al problematizar los modos en que un artista escénico genera reflexión dentro de y en torno a su práctica. El credo poético de un ...
El còmic: una dramatúrgia mestissa
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
El cómic: una dramaturgia mestiza
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
El meu recorregut per/amb Strindberg
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Accés obert
<p>Aquesta comunicació repassa les etapes que Jean-Pierre Sarrazac ha tingut en relació amb August Strindberg des del 1983 fins al 2018, en les seves aportacions com a director d’escena, dramaturg, assagista i autor dramàtic. ...
El Motif Writing o Symbolisation du mouvement dansé, una eina per a la composició coreogràfica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
Des del moment que Rudolf von Laban va presentar i publicar Kinetography Laban/ Labanotation l’any 1928, els seus deixebles no han parat de difondre-la amb l’ajut d’aplicacions diverses. A mitjan anys seixanta del segle ...
El teatre català (i espanyol): panorama del teatre català des de final de s.XX fins a l'actualitat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
El tercer espai de l’arquitectura teatral. Entre l’escenari i la ciutat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>Al llarg de la història, el disseny d’espais teatrals sempre ha tingut en compte la seva relació amb la ciutat. Darrerament, quan s’ha prestat molta atenció a les pràctiques de participació cultural, l’arquitectura ...
Els teatres de la ciutat de Barcelona i l’art comunitari: una aproximació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>Al llarg de la darrera dècada, les polítiques culturals i teatrals han tendit a integrar el concepte de la «cultura com a recurs» (Yúdice, 2003) amb l’objectiu de transcendir-lo des d’una perspectiva de sostenibilitat ...
Ensenyaments artístics i neurociència de les emocions
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Enseñanzas artísticas y neurociencia de las emociones
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Estrategias dramáticas brechtianas en las obras Cloud Nine y Top Girls de Caryl Churchill. El extrañamiento en Betty de Cloud Nine y en Marlene de Top Girls
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
<p>Este trabajo se centra en el análisis de los textos teatrales Cloud Nine (1979) y Top Girls (1982) y los sobrepone a la teoría del extrañamiento de Bertolt Brecht. Una de las metas de este trabajo es el de estudiar ambas ...
FFF: The Friendly Face of Fascism. Per una estètica dels dispositius
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>Manifest de la companyia teatral The Friendly Face of Fascism creada l’any 2008 per Roger Bernat i altres, on s’elaboren les directrius d’una estètica dels dispositius.</p>
Ficció - La mare dels sentiments
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Ficción - La madre de los sentimientos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Hans van Manen: coreògraf del mirar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Impacte de la direcció catalana en l’escena operística
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obert
En els darrers anys, la creació escènica catalana ha començat a irrompre en la cartellera operística internacional com un referent innovador. Carlus Padrissa al 2008 i Calixto Bieito al 2012 han estat reconeguts amb el ...
interActing with Architecture
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Accés obert
<p>The Compagnie un tour de Suisse was created in 2012 out of the meeting between the actress and director Hélène Cattin and the architecture and dance critic Anna Hohler. Their shared interest in architecture and in travelling theatre provides the framework for their joint work. The aim is to stage texts by architects in non-theatre venues, to put a given place of the city into an immediate relation with the text and theatre action. In other words: unveil the architecture, heritage and social use of a building through its transformation into a stage while expressing a given architectonic thought by fitting it into a real stage.</p>
<p>The first play by the company, Être un bâtiment - ein Gebäude sein, based on writings by Peter Zumthor, was performed from 2012 to 2016 in 17 different locations in Switzerland, Austria, France and Spain. The second creation by the Swiss directors, La transformation (Umbau), focuses on the Austrian architect Adolf Loos, pioneer of the Modern Movement, and was premiered in 2016 in a former chocolate factory on the outskirts of Lausanne. Today, these two plays have been performed in over 28 different architectural spaces, such as a swimming pool, a student’s residence (Le Corbusier’s in Paris), abandoned industrial warehouses, a former convent and the Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona.</p>...
<p>La Compagnie un tour de Suisse nace en el 2012 del encuentro entre la actriz y directora Hélène Cattin y la crítica de arquitectura y de danza Anna Hohler. Su interés compartido por la arquitectura y por un teatro itinerante constituye el marco de su colaboración. Se trata de montar textos de arquitectos en espacios escénicos fuera del recinto teatral, de poner en relación inmediata un determinado lugar de la ciudad con el texto y la acción teatral. Dicho de otra forma: desvelar la arquitectura, el patrimonio y el uso social de un edificio a través de su conversión en escenario. Y, en paralelo, desvelar un determinado pensamiento arquitectónico insertándolo en un escenario real.</p> <p>La primera obra de la compañía, Ser un edificio, basada en escritos de Peter Zumthor, se representó entre 2012 y 2016 en 17 lugares distintos en Suiza, Austria, Francia y España. La segunda creación de las directoras suizas, La transformación, está dedicada al arquitecto austriaco Adolf Loos, pionero del Movimiento Moderno, y se estrenó en 2016 en una antigua fábrica de chocolate a las afueras de Lausana. Hoy en día, estas dos obras han sido representadas en más de 28 espacios arquitecturales diferentes: una piscina, una residencia de estudiantes (la de Le Corbusier en París), unas naves industriales abandonadas, un antiguo convento o el Pabellón Mies van der Rohe de Barcelona, entre otros.</p>...
<p>La Compagnie un tour de Suisse nace en el 2012 del encuentro entre la actriz y directora Hélène Cattin y la crítica de arquitectura y de danza Anna Hohler. Su interés compartido por la arquitectura y por un teatro itinerante constituye el marco de su colaboración. Se trata de montar textos de arquitectos en espacios escénicos fuera del recinto teatral, de poner en relación inmediata un determinado lugar de la ciudad con el texto y la acción teatral. Dicho de otra forma: desvelar la arquitectura, el patrimonio y el uso social de un edificio a través de su conversión en escenario. Y, en paralelo, desvelar un determinado pensamiento arquitectónico insertándolo en un escenario real.</p> <p>La primera obra de la compañía, Ser un edificio, basada en escritos de Peter Zumthor, se representó entre 2012 y 2016 en 17 lugares distintos en Suiza, Austria, Francia y España. La segunda creación de las directoras suizas, La transformación, está dedicada al arquitecto austriaco Adolf Loos, pionero del Movimiento Moderno, y se estrenó en 2016 en una antigua fábrica de chocolate a las afueras de Lausana. Hoy en día, estas dos obras han sido representadas en más de 28 espacios arquitecturales diferentes: una piscina, una residencia de estudiantes (la de Le Corbusier en París), unas naves industriales abandonadas, un antiguo convento o el Pabellón Mies van der Rohe de Barcelona, entre otros.</p>...
Introducció. Dossier: panorama del teatre europeu contemporani
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Accés obert
Jaume Melendres crític de teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres crítico de teatro
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres, poeta
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres, poeta
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres. La pedagogia de la direcció d'actors
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres. La pedagogía de la dirección de actores
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres. Un record / El teatre intercultural avui (2010)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Jaume Melendres. Un recuerdo/El teatro intercultural en la actualidad (2010)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
Kosmopolis: autores nuevos, temas antiguos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
Kosmopolis: autors nous, temes antics
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (1987-2010). Context, origen i desenvolupament
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Deu anys de circ a Catalunya
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). El desè aniversari del Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del teatre de la Diputació de Barcelona
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). La dramatúrgia catalana del segle XXI: deu anys d'autories fidels a l'espectador
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Marcat pel Mercat
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Perifèries, periples, perills. La nova dansa catalana i les poètiques de l'errar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Tot aprenent a mirar: deu anys de teatre a Barcelona
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una década (2000-2010). La dècada prodigiosa a la Ciutat Maragda
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (200-2010). Els marges de l'oasi: un balanç d'urgència de l'edició teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (200-2010). La institucionalització escènica a Catalunya, la història de mai acabar
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: Balanç d'una dècada (2000-2010). Apunts entorn l'arquitectura teatral a Catalunya: 2000-2010
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'escena catalana: balança d'una dècada (2000-2010). Escoles i pedagogies teatrals a la Catalunya d'inici del segle XXI
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
L'obra narrativa de Jaume Melendres o de com l'insòlit esdevé possible
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert
La Asociación de Profesionales de la Danza de Cataluña (1987-2010). Contexto, origen y desarrollo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Accés obert
La caza de brujas. El chivo expiatorio de la mediciona moderna («Vinegar Tom»)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Accés obert
Este artículo explora la obra de teatro Vinegar Tom (1976) de la dramaturgainglesa Caryl Churchill (1938). Los objetos de estudio son la figura del otro,uno de los temas principales de Churchill, la caza de brujas que tuvo ...